Nits de pluja

Aquesta nit no tinc ganes de dormir. Només la lluna, la pluja i jo jugarem a cuit i amagar mentre la humanitat viu els seus somnis en la foscor. Avui no dormiré, saltaré finestra avall fins acompanyar els lliris i les liles que contemplen la llum de la nit.

Tinc els peus humits, la gespa acarona els meus peus i un núvol entremaliat juga a interrompre la música d’un ball sota la pluja. Les fredes gotes cauen sobre els meus negres cabells i els ulls se m’il·luminen com fanals en el fosc carrer. Corro pels jardins dels veïns com ànima que fuig del diable, salto les tanques, crido i frueixo de la pluja que mulla el meu cos.

Cansada torno a mirar per la finestra melanconiosa. Torno de la nit, torno de la llibertat. M’agenollo en un racó de l’habitació al costat del llit del Joel. Demà tornarà a sortir el sol, podré romancejar miolant quan el sol tregui el cap per la finestra desterrant la blanca lluna que vetlla per mi mentre m’adormo.